Història de MASIA DEL CADET

Història Masia Cadet

Els actuals propietaris i que habiten la Masia del Cadet, anomenada antigament Masia Vella del Cadet pel seu desús, són Montse Corominas, filla dels fundadors Sra. Mercè Vidal I Joan Corominas, quarta generació d’hostalers i Ruben Clota, fill de Vinaixa i geòleg de professió.

Els pares de na Montse Corominas adquiriren la masia per mitjà d’herència i hi portaren a terme les reformes integrals per posar al dia els seus interiors i exteriors d’acord amb les necessitats modernes i amb la sola finalitat de posar la masia dins la seva categoria d’hotel – restaurant. S’inaugurà el 13 de juliol de 1989.
fuckingpornfreefuckingpornfree.comfuckingpornfreefuckingpornfree
Encara que dita masia hagi sofert les reformes necessàries, els seus propietaris tingueren la sensibilitat de conservar l’estructura de la seva façana i conservar i netejar la pedra clau de les dovelles de l’arc del portal d’entrada a la masia on s’hi gravà la inscripció “ Pere Joan Vidal – any 1763”. Recordem que el segle XVIII és el de màxima construcció de masos i masies a Catalunya.

Aquí se’ns presenta un cas ben curiós, sobre els propietaris d’aquesta masia, que des de temps immemorial fou una vivenda per a viure-hi els que feien funcionar el forn teules i d’obra tocant quasi a la mateixa masia i que actualment és propietat a part.

Si reculem cap a la segona meitat del segle XVI ens trobem que aquesta darrera propietat era anomenada el forn teuler de. Llorenç Miró , una família avui quasi desapareguda a la població de L’Espluga de Francolí, anomenada popularment pel sobrenom de “Cal Blanco”, que en aquest mateix segle tenia una casa al carrer de l’aigua , que pel darrere afrontava amb la sequieta. Fou una família molt vinculada a la població de l’Espluga , i que al seu temps foren importants propietaris; però aquesta família ens apareix com a teulers, un temps o altre, per ara no se sap per quin mitjà , si fou per venda o per mitjà del casament d’una pubilla….El cas és que en aquesta masia , ja la construí un Vidal, com consta a la pedra clau del seu portal.

Donant una ullada al S. XVIII, que és la data que ens don la dita pedra, ens apareixen les següents persones: Pere Joan Vidal “Teuler” casat amb Anna Callau i Fortí ,morta el 31 d’agost de 1793 ; seguidament , Joan Vidal i Callau, fill de l’anterior casta amb Maria Oliva de Figuerola del Camp al 26 de gener de 1792, i que vivien a la Masia del Cadet- diu la nota-;aquests noms coincideixen, amb el que est+a gravat en dita pedra , que podria ser que el constructor de la masia fos el primer que ens ha sortit dels Vidal. Després segueixen els següents personatges de teulers: Manuel Vidal i Callau , germà de l’anterior, casat amb Raimunda Jové i Segura de Montblanc el 4 d’abril de 1793.

En aquesta família es veu que els forn els anava bé, ja que també adquiriren propietats al poble, de què al pas dels anys s’anaren desprenent, fins fa pocs anys que encara conservaven al carrer Anselm Clavé.

Un altre cas excepcional es donà a principis del present segle , i en data del 31 de maig de 1902, que Josep Vidal i Cullell (fill de Josep Vidal i Poblet i de Serafina Cullell ) es casava amb la donzella Mercè Micó i Martí (de Cal Blanco). Ara veiem com torna a la dita masia el cognom dels Micó, un cas com pocs se’n dónen. Aquesta noia era filla dels consorts Joan Micó i Rosalía Martí d’Altafulla. Aquell matrimoni donà el fruit de 4 fills: Josep Vidal i Micó, la Maria, la Serafina i la Mercè.

En Josep Vidal i Micó contragué matrimoni amb la donzella Joana Borràs i Gili, que donaren fruit a dos fills: Maria Mercè Vidal Borràs i Josep Maria Vidal Borràs.

En Josep Mª i la seva muller regenten l’actual Hotel Monestir (durant molts anys Hotel Del Centro) i la Mercè, per herència la Masia Vella del Cadet. Aquí ens trobem amb dos germans que heretaren dels pares els edificis, aptes per tenir-hi un cert nombre d’estadants d’estiueig. L’edifici de més grans dimensions és l’hotel Monestir, fundat l’any 1881 per Josep Vidal i Poblet, quan foren uns anys d’eufòria d’obres per aquell indret, anomenat Les Masies, ja que el dit propietari també posseeix encara una font ferruginosa, anomenada la Font del Mico.

La noia, la Maria Mercè, regentà durant 22 anys la Masia del Cadet com a hotel i coma restaurant , de forma molt eficaç, guanyant-se diplomes de mèrit Turístic i tota mena de reconeixements a la seva obra culinària. L’any 1992 edità un llibre “La cuina de les Masies de Poblet “ , actualment exhaurit amb força èxit, i actualment viu la pau de la jubilació a pocs metres de la Masia.

 Orígen del nom “DEL CADET”

És de vital importància fer conèixer el perquè aquesta vella masia prengué el sobrenom “del cadet”, i per aquest motiu hem de recular als principis del s. XIX, durant la guerra del Francès (1808-1813). Durant aquest període , la Junta Superior de Catalunya, anava a la recerca de llocs segurs, i el 3 de maig de 1809, es va establir a Poblet, que va ser escollit per la seva situació central a Catalunya i perquè tenia una bona situació sanitària, ja que en algunes ciutats catalanes hi havia greus epidèmies. La Junta va ser a Poblet dins al 30 d’octubre de 1909. Aquest contacte físic amb la Junta Superior amb el Monestir deuria ser un factor decisiu en la seva elecció per instal·lar-hi una acadèmia o col·legi de cadets de l’exèrcit.

El col·legi va ser fundat l’any 1810, per formar l’oficialitat que havia de comandar el contingent de tropes de l’exèrcit defensor de Catalunya. Es va instal·lar als edificis exteriors de la clausura , al costat de la capella de Sta. Caterina. El personal superior i els professors en van hostatjar a l’’hostal del mateix monestir. Aquest col·legi fou suprimit l’any 1819.

Durant els nou anys d’estança a Poblet, la pasta per fer el pa per a tots l’anaven a coure al forn de la Masia del Cadet, que encara es conserva restaurat; per aquest motiu la duta masia prengué el sobrenom de Masia del Cadet.

Per saber-ne més:

“ARRELS” :

núm. 7 i núm . 8 ; “Capbreu de la Comanda de Sant Joan de Jerusalem, 1558 “

Butlletí d’Estudis Locals, Núm. 18: “Els oficis de teulers” per Josep Maria Calbet i Pere Vallribera