El Paratge de Poblet deu el seu nom al Monestir Cistercenc que fou fundat el segle XII en uns terrenys donats pel comte Ramon Berenguer IV als monjos de l’orde del Cister.  L’indret on es bastí l’actual monestir era conegut com hortur populeti (lloc d’horta envoltat de bosc d’àlbers) i d’aquí procedeix el nom de Poblet.

Amb la fundació del Monestir, els monjos van començar l’explotació dels productes del bosc com les pastures, la fusta, el carbó, la caça, etc., amb un aprofitament racional  que durà molts segles, també van construir diferents granges dins del bosc.  Aquestes granges eren unitats d’explotació agrària vinculades a Poblet.

El domini monàstic durà fins el 1.835, any en què el Decret de supressió de monestirs, col·legis religiosos i convents va comportar que la comunitat dels monjos de Poblet abandonés el Monestir i les seves propietats.  A partir de llavors, al quedar fora de qualsevol control, el bosc de Poblet fou assolat per aprofitaments irracionals, portant-lo a una deforestació quasi total.

Posteriorment les lleis desamortitzadores de Mendizábal i Madoz (1.855) establiren que el bosc de Poblet passava a ser propietat de l’Estat i administrat per Hisenda, la qual va posar a la venda part del bosc a particulars.  Sortosament, el bosc de Poblet s’inclogué en el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública (1.862) exceptuades de la venda.  Més endavant, amb la creació de les Divisiones Hidrológicoforestales (1.901), començaren els treballs de partionament, restauració i conservació del bosc de Poblet.  D’aquesta època daten les cases forestals de la Pena, Castellfollit i el Tillar, la construcció de la xarxa de camins forestals, els diversos refugis de treballadors i l’establiment d’un sistema de guarderia i vigilancia.

Durant la guerra civil (1936-1939) el control disminueix i altre cop es produeixen abusos dels seus recursos.  Acabat el conflicte, l’any 1946 la 1ª División Hidrologicoforestal elabora un projecte d’ordenació del “Monte Poblet” per un període de 15 anys.

L’any 1962 el bosc de Poblet fou traspassat a la Brigada del Patrimonio Forestal del Estado que era l’encarregada de gestionar totes les forest públiques que pertanyien a l’Estat i es reactiva altre cop l’activitat forestal.  L’any 1971 es creà el Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza (ICONA).  D’aquest període destaquem els continuats treballs silvícoles per a la millora de l’arbrat del bosc, la construcció de la caseta de vigilància del Tossal de la Baltasana, les àrees de lleure de Castellfollit i la Font de la Teula, així com la constitució de la zona de caça controlada.

L’any 1980 les competències en matèria forestal estatals van ser transferides a la Generalitat de Catalunya, de manera que els projectes i actuacions d’ICONA al Bosc de Poblet van quedar suspesos.

L’any 1.984, es declara Paratge Natural d’Interès Nacional una part de la vall del Monestir de Poblet (Llei 22/1.984, de 9 de novembre) i, per tant, el bosc de Poblet passa a tenir un règim de protecció especial i és gestionat per l’administració autonòmica fins als nostres dies.


Deixa un Comentari